Sí, encara estic viva!

Segurament creieu que ja no tornaria a fer cap entrada absurda ^^... Sincerament, a vegades tenia els meus dubtes que fos així... Pero sempre hi ha matins de diumenge que ho propicien :)

M'he passat al català, ja que les 4 persones que em seguiu parleu aquest idioma i, sincerament, encara que faci més faltes... m'expresso molt millor en la meva llengua materna. 

Fa més de 6 mesos que vaig escriure l'últim post i la meva "situació" ha anat canviant i crec que cap a millor.

La "ruptura bolleril" de la qual parlava, finalment va ser definitiva a finals de febrer (encara que no hem arribat a les 7 ruptures lèsbiques, que tothom sap que per a tenir un drama autèntic has d'assolir aquesta xifra... mama POOOR!) i ara em sento orgullosa de compartir amb vosaltres que estic preparada per a conéixer a algú(na) altra o simplement fer la meva vida sense ella. El dol ja ha passat, PER FI! :D

Malgrat això, ella em va aportar coses bones (més aviat escasses) i una d'elles va ser la possibilitat d'entrar en el procés de selecció d'una companyia increïble, almenys per a mi, en la qual actualment treballo i espero que sigui per a anys i anys.

Aquest és un d'aquells dies que et ve de gust quedar-te a casa i reflexionar sobre el que t'està passant interiorment i com l'entorn influeix en això. 

I llegir!!! Si algunx de vosaltres llegueix, quin llibre esteu llegint ara mateix?? Pel que fa a mi, m'estic acabant la trilogia de "Los ojos amarillos de los cocodrilos". El tercer volum es diu: "Las ardillas de central park estan tristes los lunes" (són molt curts els títols, oi?). M'han sorprès gratament aquests llibres, la primera impressió que em va transmetre era la d'una noveleta sense gaire interès, però hi ha detalls que fan que t'enganxis i que et sorprenguis!

I bé, acabo ja aquesta entrada "random", (passo d'un tema a l'altra, el meu cervell està desordenat!) si hi ha algun comentari o odie que em volgueu transmetre, serà molt ben vingut!!

Que passeu una molt bona entrada d'estiu!!